L'elegia de l'Elegia

A la llibreria La Temerària, dimarts i 13. Foto d'Alberto Tallón, Diari de Terrassa.

16.6.2017. Entre el novembre del 2016 i el 24 de maig de 2017, quan vaig tenir a les mans el primer exemplar de l'Elegia d'Atenes, van passar molts, molts mesos. Tardor, hivern, primavera i gairebé estiu... Mesos que em van permetre millorar alguns poemes (entre altres, gràcies a Xavier Macià i Àngels Marzo), descobrir Lleida, redescobrir-me a mi mateix com a poeta, reivindicar aquell nano de disset anys que escrivia poemes i anava a veure el mestre Agustí Bartra algunes tardes... Se'm va fer llarg, però ara m'adono que va ser un dels molts regals que m'ha donat el llibre: temps per pensar, per sentir, per imaginar... I per tornar a ser jo, més que mai. Però encara no del tot... M'explico.

Tot llibre busca els altres. No els lectors, no: els còmplices, les ànimes germanes. Els que parteixen d'aquelles paraules i descobreixen els seus propis sentiments, els que es fan seus els versos i els fan encaixar en vides i experiències que no tenen res a veure amb la de l'autor... El viatge d'aquests mesos m'ha permès descobrir, redescobrir, trobar, retrobar, moltíssimes persones. A través d'elles, he descobert altres lectures possibles, altres veus, altres vides. Emocions molt intenses, lliçons que et fan repensar moltes coses.

Ara toca una mica de silenci, enllestir algunes coses força acabades, encarar nous projectes, pensar els propers passos... El "tour promocional" ha portat el llibre a través d'una sèrie d'actes (Casa Alegre de Terrassa, Cafè Teatre de Lleida, llibreria Alibri de Barcelona, llibreria la Temerària de Terrassa, llibreria el Cau Ple de Lletres/Casa del Llibre de Terrassa) on s'ha trobat amb tota mena de persones, velles i noves, perdues i retrobades... A alguns actes hi ha anat força gent, tenint en compte que es tracta d'un llibre de poemes, i d'altres han estat més en família, com a la Temerària... Però no es tractava de que fossin moltes persones, sinó de que fossin experiències vives, intenses. I ho han estat, queden gravades per sempre a la meva ànima, amb un agraïment infinit.

Tanquem, doncs, la primera etapa de la vida autònoma de l'Elegia d'Atenes que es va independitzant del seu autor... Ara ve una segona fase, la d'esperar crítiques, opinions, observacions... I aprendre'n, de les bones, de les negatives, de totes, sense excepció.

Aquí en deixo una, per cert, que no sé encara com classificar i que he llegit molt atentament, la d'Òscar Rocabert, a Mirall de Glaç, publicada també al periòdic terrassenc Malarrassa.

Ja és estiu, hora d'emprendre nous viatges i d'acompanyar l'Elegia d'Atenes cap a ves saber on, nous horitzons que no estan escrits. Aquesta és l'elegia de l'Elegia: "Jo he cantat els meus versos i me'n vaig..."

Venen nous versos, nous llibres, nous reptes... Intentaré no defraudar-vos. I si voleu compartir-los, ja ho sabeu, serà un plaer, de tot cor.

Gràcies per tot, a totes i tots els que vau creure.

Aparador al Cau Ple de Lletres/Casa del Llibre, Terrassa.