Sant Jordi a Lleida i Castell del Remei / I

23 abril 2017. Una esplèndida, inoblidable diada de Sant Jordi a Lleida, amb l'Olga i la Júlia, mentre l’Elegia d’Atenes arriba al final del camí i ja és a punt de convertir-se en llibre: a finals de maig, de la mà de Pagès Editors.

L’esmorzar a l’editorial, amb vells i nous amics, l’Aplec Literari al Castell del Remei, la música, la bona taula, els extraordinaris vins del Castell del Remei… Gràcies per fer-me un petit lloc entre poetes de la talla d'Eduard Batlle, Josep Borrell, Xavier Macià, Àngels Marzo, Anton Not, Josep M. Sala-Valldaura, Eduard Sanahuja, Jaume Suau, Àlex Susanna i Josep Vallverdú. I gràcies també a Mireia González i Tomàs Cusiné, extraordinaris amfitrions i mestres de cerimònies...

A la sala Lucilla Atilia plena de gom a gom, assegut entre el gran Josep Vallverdú i els no menys grans Xavier Macià i Àngels Marzo, vaig sentir que havia arribat al camí que he perdut i buscat durant tants anys: allò que els grecs anomenaven el Parnàs, la pàtria dels poetes…

El simposi demanava presentar un poema inèdit dedicat al vi i un altre a un quadre de la col·lecció de pintors lleidatans: a mi em va triar (no vaig ser jo, va ser el quadre…) “Roma”, de Baldomero Gili i Roig. De manera que vaig posar dos poemes nous a la gran copa de vi que presidia la sala: “Tots els noms del vi” i “No existirà Roma”. Els podreu llegir i jutjar més endavant, en una “plaquette” que possiblement s’editarà.

A la butxaca portava un tercer poema, que no era per a l’aplec i que formava part d’una primera versió, descartada, dels versos dedicats al vi. És un poema molt senzill, gairebé un apunt dedicat a una dona nascuda entre vinyes, la Neus de Sant Martí de Tous, que un Sant Jordi de fa cinc anys ens va deixar per sempre.

Aquest sí que el podeu llegir avui:

          Entre vinyes

          Aleshores recordaràs

          que el pare de la teva mare era pagès
          i que la seva dona, l’àvia Maria,
          corbada sota el pes dels anys

          i els feixos de llenya,

          regalava  brots de raïm a mans plenes

          a tothom qui estimava.

          Recordaràs que l'avi Josep tenia una petita vinya

          al vessant d’un turó,

          vorejada de figueres i esbarzers...

          
          Cremada pel sol dels estius

          d’una terra dura i aspra,

          aquella vinya dorm encara,

          abandonada, allà on l’oblit

          desdibuixa totes les històries.

          Ell era l’home que va morir sol

          amb l’esquena repenjada contra un cep,

          carregat de raïm fragant que ja no colliria,

          la mirada perduda en el cel d’un juliol

          congelat per sempre.

          Això, recordaràs, va ser el mateix estiu

          que el seu nét de disset anys

          escrivia i estripava els primers poemes

          sense saber que des del futur

          un poeta de cinquanta anys,

          tot just acabat de tornar d'Atenes,

          vindria a abraçar-lo.

          I ara, cinc anys després

          d’aquella mitjanit de llàgrimes,

          un diumenge assolellat d’abril, entre vinyes,

          veus altra vegada la nena que travessava, espantada,

          la foscor del bosc, camí de la vinya del seu pare.

          
          Sabràs que allà, en la penombra,

          ella somriu

          i t’espera encara.

     (Entre Sant Martí de Tous, Atenes, Terrassa, Lleida i el Castell del Remei, 2012-2017)